miércoles, 27 de mayo de 2009

La llei de la "mirada"

Trobar-te en espais en "blanc"  amb una inocent mirada...
Perquè les persones ens entenem sense necessitat de parlar, perquè els nostres ulls  són les úniques finestres que  revelen el que realment es troba en el nostre interior, i que,per més que volguem amagar sentiments, ells, els ulls, inevitablement ho revelen  tot .

martes, 26 de mayo de 2009

El temps passa i pesa

Elimina de la teva vida dues paraules: "ahir" i "demà"

Inmensitat

Adonar-te'n que no ets més que una insignificant formiga dins d'un món que creus que és "teu" i en realitat és del molts altres...

lunes, 25 de mayo de 2009

Silenci


Un espai en blanc,
on sobren les paraules,
on es congela l'essència de l'instant,
on et trobes a tú mateix...

La millor finestra: el cel


Inútilmente interrogas.
Tus ojos miran al cielo.
Buscas detrás de las nubes,
huellas que se llevó el viento


martes, 19 de mayo de 2009

Imitant la realitat

Chema Madoz, amb el seu treball, obre espais inimaginables, fromes de gran força;  tot això ens arriba i ens transporta a relfexions sense límits.  

Passatgers de la vida

"En algun momento hay que decidirse; los muros no mantienen a los demás fuera sino a ti dentro, la vida es un caos, somos así. Puedes pasarte la vida levantando muros, o puedes vivirla saltándolos. Aunque hay algunos muros demasiado peligrosos para cruzarlos y lo único que sé es que si finalmente te aventuras a cruzar... las vistas al otro lado son fantásticas..."

martes, 12 de mayo de 2009

La millor companyia

El valor per marxar, la por d'arribar...

"Dejarse llevar suena demasiado bien. Jugar al azar,nunca saber dónde puedes terminar... o empezar..." Vetusta Morla

martes, 5 de mayo de 2009

Olors d'estiu

Una tarda de sol... de tranquil·litat, de deixar la ment en blanc, desconectant del món per uns instants i desprendre't de totes les  preocupacions...!
...tan debò cada dia fos estiu...

Sau...



Moltes vegades penses en marxar, viatjar i voltar món per conèixer nous llocs i noves sensacions, a tots ens encorioseix l'exotisme.
Però tot sovint et pares a mirar el que et rodeja, el que tens a casa, el que és tant cuotidià que es fa invisible i tot sovint t'adones que els tresors només depenen dels ulls de qui i com els mira.