jueves, 26 de marzo de 2009

El piset de l'àvia...

Qui no ha passat hores i hores al pis dels avis jugant amunt i avall, disfrutant dels suculents i incomparables àpats que et
preparava l'àvia?
Aquest pis és un tipus d'espai en "blanc" que tindré present tota la vida, m'evoca infintes olors, sensacions de felicitat i tranquil·litat, emocions, i sobretot una nostàlgia que m'invaeix fins a posar-me els pèls de punta Tan debò pogués tornar per uns instants a aquella infància on tot semblava perfecte i on la meva única preocupació era trobar aquella nina que havia quedat amagada sota el llit...
Us deixo amb un fragment de la cançó "El sitio de mi recuerdo" de Antonio Vega:
"Donde nos llevó la imaginación, 
donde con los ojos cerrados 
se divisan infinitos campos. 
donde se creó la primera luz 
junto a la semilla de cielo azul 
volveré a ese lugar donde nací. 
De sol, espiga y deseo 
son sus manos en mi pelo, 
de nieve, huracán y abismos, 
el sitio de mi recreo..."

1 comentario:

  1. rosseta..molt macu el pis de l'àvia...ejej
    jo tb el recordu...aixi vell..jeje
    m'agrada el teu blog..amb estil..com tu!;)
    petoo

    ResponderEliminar