jueves, 26 de marzo de 2009

El piset de l'àvia...

Qui no ha passat hores i hores al pis dels avis jugant amunt i avall, disfrutant dels suculents i incomparables àpats que et
preparava l'àvia?
Aquest pis és un tipus d'espai en "blanc" que tindré present tota la vida, m'evoca infintes olors, sensacions de felicitat i tranquil·litat, emocions, i sobretot una nostàlgia que m'invaeix fins a posar-me els pèls de punta Tan debò pogués tornar per uns instants a aquella infància on tot semblava perfecte i on la meva única preocupació era trobar aquella nina que havia quedat amagada sota el llit...
Us deixo amb un fragment de la cançó "El sitio de mi recuerdo" de Antonio Vega:
"Donde nos llevó la imaginación, 
donde con los ojos cerrados 
se divisan infinitos campos. 
donde se creó la primera luz 
junto a la semilla de cielo azul 
volveré a ese lugar donde nací. 
De sol, espiga y deseo 
son sus manos en mi pelo, 
de nieve, huracán y abismos, 
el sitio de mi recreo..."

martes, 24 de marzo de 2009

res es perd..tot es transforma

Una imatge pot evocar moltes sensacions però també pot confondre i semblar una cosa que no és. Aquesta fotografia és un reflexe del vidre d'un bar, en el qual es veu reflexada la plaça de la Sardana , un espai on he passat gran part de la meva infantesa i que com passa a tot arreu, ha anat evolucionant i adquirint la seva propia personalitat. Quan hi torno, em vé al cap la mítica  olor marina que caracteritza els pobles costaners. Finalitzo amb un fragment d'una cançó que lliga totalment amb aquest "espai en blanc" tan interessant: 
"Nada es más simple 
no hay otra norma: 
nada se pierde, 
todo se transforma."