miércoles, 27 de mayo de 2009

La llei de la "mirada"

Trobar-te en espais en "blanc"  amb una inocent mirada...
Perquè les persones ens entenem sense necessitat de parlar, perquè els nostres ulls  són les úniques finestres que  revelen el que realment es troba en el nostre interior, i que,per més que volguem amagar sentiments, ells, els ulls, inevitablement ho revelen  tot .

martes, 26 de mayo de 2009

El temps passa i pesa

Elimina de la teva vida dues paraules: "ahir" i "demà"

Inmensitat

Adonar-te'n que no ets més que una insignificant formiga dins d'un món que creus que és "teu" i en realitat és del molts altres...

lunes, 25 de mayo de 2009

Silenci


Un espai en blanc,
on sobren les paraules,
on es congela l'essència de l'instant,
on et trobes a tú mateix...

La millor finestra: el cel


Inútilmente interrogas.
Tus ojos miran al cielo.
Buscas detrás de las nubes,
huellas que se llevó el viento


martes, 19 de mayo de 2009

Imitant la realitat

Chema Madoz, amb el seu treball, obre espais inimaginables, fromes de gran força;  tot això ens arriba i ens transporta a relfexions sense límits.  

Passatgers de la vida

"En algun momento hay que decidirse; los muros no mantienen a los demás fuera sino a ti dentro, la vida es un caos, somos así. Puedes pasarte la vida levantando muros, o puedes vivirla saltándolos. Aunque hay algunos muros demasiado peligrosos para cruzarlos y lo único que sé es que si finalmente te aventuras a cruzar... las vistas al otro lado son fantásticas..."

martes, 12 de mayo de 2009

La millor companyia

El valor per marxar, la por d'arribar...

"Dejarse llevar suena demasiado bien. Jugar al azar,nunca saber dónde puedes terminar... o empezar..." Vetusta Morla

martes, 5 de mayo de 2009

Olors d'estiu

Una tarda de sol... de tranquil·litat, de deixar la ment en blanc, desconectant del món per uns instants i desprendre't de totes les  preocupacions...!
...tan debò cada dia fos estiu...

Sau...



Moltes vegades penses en marxar, viatjar i voltar món per conèixer nous llocs i noves sensacions, a tots ens encorioseix l'exotisme.
Però tot sovint et pares a mirar el que et rodeja, el que tens a casa, el que és tant cuotidià que es fa invisible i tot sovint t'adones que els tresors només depenen dels ulls de qui i com els mira.

lunes, 13 de abril de 2009

La meva escola...

Retornant als vells temps, on tot semblava tan senzill i tot era tan perfecte...
qui pogués tornar enrrere...

domingo, 12 de abril de 2009

Mercat de Vic

Hi ha llocs que recorden a les persones que els visiten.  Guardem en el nostre record llocs que són o van ser l'escenari de les nostres vivències, llocs que conserven les nostres veus, les nostres olors, els nostres somriures, les nostres companyies i fins i tot el nostre estat anímic... deixem una imprempta inesborrable que sempre restarà en els nostres records... la memoria dels nostres somnis i la nostra vida.

sábado, 11 de abril de 2009

Espectador de la vida

Actors o  espectadors de la vida?

sona: stand by me ( music around the world )

jueves, 26 de marzo de 2009

El piset de l'àvia...

Qui no ha passat hores i hores al pis dels avis jugant amunt i avall, disfrutant dels suculents i incomparables àpats que et
preparava l'àvia?
Aquest pis és un tipus d'espai en "blanc" que tindré present tota la vida, m'evoca infintes olors, sensacions de felicitat i tranquil·litat, emocions, i sobretot una nostàlgia que m'invaeix fins a posar-me els pèls de punta Tan debò pogués tornar per uns instants a aquella infància on tot semblava perfecte i on la meva única preocupació era trobar aquella nina que havia quedat amagada sota el llit...
Us deixo amb un fragment de la cançó "El sitio de mi recuerdo" de Antonio Vega:
"Donde nos llevó la imaginación, 
donde con los ojos cerrados 
se divisan infinitos campos. 
donde se creó la primera luz 
junto a la semilla de cielo azul 
volveré a ese lugar donde nací. 
De sol, espiga y deseo 
son sus manos en mi pelo, 
de nieve, huracán y abismos, 
el sitio de mi recreo..."

martes, 24 de marzo de 2009

res es perd..tot es transforma

Una imatge pot evocar moltes sensacions però també pot confondre i semblar una cosa que no és. Aquesta fotografia és un reflexe del vidre d'un bar, en el qual es veu reflexada la plaça de la Sardana , un espai on he passat gran part de la meva infantesa i que com passa a tot arreu, ha anat evolucionant i adquirint la seva propia personalitat. Quan hi torno, em vé al cap la mítica  olor marina que caracteritza els pobles costaners. Finalitzo amb un fragment d'una cançó que lliga totalment amb aquest "espai en blanc" tan interessant: 
"Nada es más simple 
no hay otra norma: 
nada se pierde, 
todo se transforma."




martes, 24 de febrero de 2009

Olors

Un espai en blanc, que m'evoca  infinites olors, infinits records, mil·lers de sensacions i sobretot em fa pensar en la bona companyia k vaig tenir al meu costat aquella Primavera de 2008

jueves, 19 de febrero de 2009

espais familiars


Cada espai, cada país, cada ciutat, cada poble,  cada carrer, cada edifici, cada habitació... evoquen diferents sensacions, records i sentiments. No sé ven bé com es produeix aquesta reacció, però cada vegada que passo per segons quin carrer , em sento absorvida   instantàniament de mil·lers de sensacions i sentiments que no puc controlar ni evitar. Avui , doncs, li faig un petit homenatge a la platja de Premià de Mar , un espai natural que m'ha acompanyat des de petita, i que avui m'ha absorvit, enduent-me a un món paral·lel, ple de rialles, jocs i bons records...